Han sigut molts pics i cimes les que m'han fet disfrutar de la muntanya, el plaer de caminar per estos paratges han deixa't emprenta en mi: l'Aneto, el Montperdut, l'Urbión, l,Almanzor, el Penyagolosa, el Benicadell, el Montcabrer... muntanyes emblemàtiques de la nostra geogràfia, llocs on l'espèrit de cadascú s'evadix i t'oblides del ritme que ens imposa dia a dia la hipòcrita i agresiva societat de hui. Però tal vegada, l'excursió més gratificant fins el moment ha sigut la realitzada ahir diumenge 19 d'octubre de 2008, perque el company d'aventures aquesta vegada a sigut el meu fill Guillem, que amb tan sols 5 anys i mig, podem dir que s'ha inicia't en el mon del senderisme. El recorregut l'hem fet per els paratges de la zona de Tous, concretament hem pugat un modest pic de tan sols 427m anomenat Cabezón del Mellao. Guillem ha disfrutat moltíssim malgrat ser una vesprada gris que amenaçava pluja en qualsevol moment. Ha pogut comprobar les nombrosísimes flors que ixen ara a la tardor com romers, brucs, coronetes... i també com no? els bolets. Però, les bandades de perdius que volaven als nostres pasos i les cabres monteses és el que més li ha impactat. Una experiència única.